Cambolas

CAMBOULAS sobre VIAUR - El POUJOL

drapeu

Per les senderes GR 62  o el PR 31, de Pont de Salars en seguint el curs del riu Viaur i les voreres dels seus antics molins, es pot arribar al petit poble del Poujol-Camboulas. El castell creat en un meandre (origen del nom Camboulas) era mencionat des del segle XI ; forma doncs part dels més antics castells coneguts. Pertanyent a una mateixa descendència feudal del mateix nom, després als poderosos comtes de Rodez (fi del XIIè), amb un moment el títol de vicomté, il reunia a la seva molla més de cent pobles. Amenaça al poder reial va ser enderrocat el 1630 sobre ordre de Richelieu. L'església del Poujol és d'estil preromanç, en materials no aparellats d'una bonica arquitectura del qual la nau únic és molt alta.

Al caseriu passava la via romana que enllaçava la Via Domicia (Itàlia Espanya) a la Via Aggripa (Tolosa de Llenguadoc Lió) a Segodunum (Rodi) via Condatomag (Millau). Aquest "camin ferrat" travessava el Levezou, país Rutena, passava als Vernhes, a Frontin, als Palues, a Camboulas doncs per un pont romà a tres arcs en pedra portat per la terrible crescuda del 9 de setembre de 1909, així com cinc altres ponts més amunt sobre el riu, llavors pujava en la Creu de la Vaysse (creu menhir en esquist típic com a la de Méjanès).

Al segle XVIII la vall va deure la seva prosperitat a la fabricació de teixits típics de la qual la cadena no era en fil cànem (camba en occità sinó allò no és l'origen del nom de l'indret) i la trama en fil de llana, dites sergés, sargues o tiretaines. Vint anys abans de la revolució exercitaven seixanta teixidors, cent cardurs i cent filadores a Camboulas i els pobles veïns treballaven per a manera per als comerciants. Totes aquestes habitacions (5000 anualment) eren despatxades a Provence i Languedoc. Aquesta prosperitat d'una generació (1750-1770) fet de pressa aniquilada per una manca de respecte de les normes de fabricació, dimensions de les habitacions i la mala qualitat de les matèries primeres (afegitó de crins de cabra i de vaca).

Quan va ser decidit el traçat pels intendents de la nova carretera estratègica entre Montauban i Nîmes, més segura, passant per les crestes, el pont de Salars va ser escollit per tal de salvar la vall en detriment de St. Jordi i de Camboulas. La posada al marge d'aquest nou canal de comunicació no va fer més que accentuar el declivi. Sota el castell una passarel·la salvava el Viaur de cara al petit Barry que és una antiga capella del XIIè restaurada en residència. El poble de Camboulas, un temps abandonat pels seus habitants és de nou un lloc residencial gràcies a la calma del seu medi ambient, propici al passeig.